3 de Juny. TV3 ens presentà el documental “Adéu, Espanya?” i gràcies a la seva emissió va copsar el prime time de la pantalla (amb un 23% de l’audiència). Però no només això. Ha anat molt més enllà: no ha deixat indiferent a ningú ja que ens ha convidat a reflexionar, meditar i analitzar sobre el rumb del nostre país, aprofitant la mediatització per portar un tema candent, contundent, transcendent i rellevant; comparant i contrastant-ho amb exemples d’altres països que també volen independitzar-se pacíficament i com, els països on encara hi estan adherits, semblen respectar-ho i més o menys acceptar-ho.
Per desgràcia, m’atreveixo a dir que nosaltres, els catalans, no podem compartir aquesta sensació, la intolerància escanya aquest dret democràtic, fent cas omís davant d’un poble que té dret a decidir. Sí. Tan per reconèixer el dret d’auto-determinació o com per no fer-ho. D’això es tracta la democràcia, el valor de la tolerància, del respecte, de reconèixer que existeixen opinions, que hi ha LLIBERTAT. Molts ho han oblidat i d’altres ni tan sols en coneixen el seu vertader significat, demostrant, un cop més que no pertanyen al segle XXI.
Per desgràcia, m’atreveixo a dir que nosaltres, els catalans, no podem compartir aquesta sensació, la intolerància escanya aquest dret democràtic, fent cas omís davant d’un poble que té dret a decidir. Sí. Tan per reconèixer el dret d’auto-determinació o com per no fer-ho. D’això es tracta la democràcia, el valor de la tolerància, del respecte, de reconèixer que existeixen opinions, que hi ha LLIBERTAT. Molts ho han oblidat i d’altres ni tan sols en coneixen el seu vertader significat, demostrant, un cop més que no pertanyen al segle XXI.

Interessant...
ResponderEliminarLes paraules justes... no haze falta desir nada más!
ResponderEliminar